Com i on reclamar els defectes d’un habitatge nou

Per evitar que el consumidor estigui indefens, les associacions de consum i les Oficines Municipals d’Informació al Consumidor (OMIC) ofereixen la possibilitat de presentar reclamacions. En el cas del comprador d’habitatge, podeu trobar irregularitats en el moment de la compra, i que poden referir-se a incompliments del contracte, la no coincidència amb el que indica la memòria de qualitats… Un cop comprat el pis, també és possible que trobem defectes al nostre habitatge.

En aquests casos, cal acudir a una d’aquestes associacions o una OMIC, on es presentarà una reclamació. El comprador pot instar judicialment la resolució del contracte o reclamar-ne el compliment o la reparació, amb indemnització en ambdós casos, dels danys i perjudicis que hagi patit. Tot això està recollit a la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE). Aquí hi ha resumits els passos a seguir.

El motiu de la reclamació.

Si hi ha defectes de construcció o vicis ocults a l’habitatge, o si s’incompleixen les normes tècniques de la construcció, les normes de separació mínima, les normes bàsiques d’edificació, o la memòria de qualitats, el comprador disposa de sis mesos des de la data de lliurament de lhabitatge, per presentar reclamacions pels defectes detectats. Si lhabitatge és de protecció oficial, aquest termini és de cinc anys des de la qualificació definitiva.

En cas que els defectes siguin de construcció, cal comptar amb el suport d’un dictamen pericial que asseguri la presència d’aquests defectes. El comprador de l’habitatge disposa d’un termini de deu anys per reclamar judicialment, termini que es pot ampliar fins a quinze anys si els defectes fossin conseqüència d’una falta per part del contractista a les condicions estipulades al contracte d’execució.

Arribar a un acord.

Quan el consumidor es presenta davant l’associació o OMIC corresponent, el primer que se sol·licita és la documentació. El més important és el contracte de compravenda, on s’han de reflectir els drets i les obligacions de cada part. L’associació s’encarrega d’informar el soci dels seus drets, i, si hi està d’acord, signa un full de reclamació, i l’associació queda encarregada de representar-lo.

Analitzant la documentació presentada pel consumidor, l’associació estudia si la reclamació té viabilitat, i en aquest cas comencen a contactar amb l’altra part. És important que en aquest primer moment es faci el possible per arribar a un acord extrajudicial. En cas que s’aconsegueixi aquest acord i el consumidor obtingui una compensació, o allò que sol·licitava a la reclamació, el procés acaba aquí.

La via judicial.

Si a més a més d’incompliments o irregularitats, el problema que s’ha detectat a l’habitatge incompleix la normativa en matèria de consum, estem davant d’un fet sancionable. En aquests casos, es denuncia l’Administració (generalment, les adreces de consum) on, estudiant la documentació, es determina si els fets denunciats són certs, i s’actua en conseqüència.

Les sancions administratives per les infraccions en matèria de consum són imposades sense perjudici de les responsabilitats civils, penals o dun altre ordre que es puguin donar. Per aquest motiu, són independents de la indemnització que, si escau, es donarà al comprador per danys i perjudicis.